... estic cansada.
Estic cansada d’agafar avions, de córrer per aeroports per no perdre connexions, del seu aire eixut, de fer coes, d’esperar dreta, d’esperar asseguda.
Estic cansada de quedar-me fent feina fins a les dues del dematí a llocs que deuen ser preciosos i/o meravellosos, però dels que només veig l’aeroport i el subterrani d’un hotel luxós.
Estic cansada d’haver conduit més de 1000 km en 4 dies i, menys de 48 hores després, recórrer un nombre indeterminat de milers de km passant per quatre aeroports.
Estic cansada de perdre la meva rutina, tan monòtona i estimada, no una ni dues, sinó tres i d’aquí poc quatre vegades en a penes dos mesos.
Estic cansada de dormir en llits que no són el meu, de perdre classes d’anglès i entrenaments de futbol. Perquè sí, ara entreno futbol, passa res?
Estic cansada de perdre el meu temps viatjant pel món (ara, justament ara), a reunions que em xuclen l’energia, quan el que vull és enllestir ja una tesi quasi eterna i interminable.
Estic cansada d’esperar i no aconseguir. De no aconseguir fins i tot quan no espero. De somiar per tot d’una despertar. Fins i tot d’haver deixat de somiar.
Sincerament...
... estic cansada.
A la foto, vidre romput al Cap de Creus (Girona), un dels llocs als que hi tornaria sempre, la setmana passada (fa tant de temps, ja!).
dimarts, 30 de novembre del 2010
Sincerament...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Comprendo al 100% el sentimiento. A excepción de la parte laboral, que en mi vida aún no existe =S
Yo también estoy cansada.
Quiero mi propia casa (que está años luz de hacerse materialmente posible), quiero un trabajo, quiero hacer mi propia rutina, dejar de vivir con mis padres.
Quiero estar cansada, pero positivamente, de hacer todo lo que yo he elegido =)
Todo llega, visitante, al final todo llega! Pero siempre tendremos motivos para la queja y/o la melancolía, qué se le va a hacer!!
Publica un comentari a l'entrada