Dos llibres

Una de les (poques) coses bones (probablement la única) d’estar malalta és que si te passes hores i hores llegint no te sents culpable, perquè tanmateix, no tens energies per fer res més. Així, en un període relativament curt de temps m’he llegit dos llibres.

No recordo on vaig comprar “Siempre el mismo día” de David Nicholls, probablement ho vaig veure un dia a una gran superfície quan vaig anar a comprar qualque cosa i em va cridar l’atenció. El títol és atractiu. I la història també: cada capítol del llibre és un dia 15 de juliol, des de 1988 fins a 2007 i, per tant, és un dia en la relació dels seus protagonistes Emma i Dexter. Sincerament, em pensava que el llibre seria molt més empallegós de lo que finalment ho he trobat. Però també m’esperava més, no sé ben bé el què, però més. Me va passar una mica com amb “El mateix dilluns” d’Albert Roquer Grau: la idea de partida és tan original que és molt difícil complir les expectatives. Què voleu, sóc així d’exigent. Per cert, acabo de descobrir que s’ha fet una pel·lícula basada en el llibre. Hm, no sé si la aniré a veure...

Així que en acabar aquest llibre, vaig decidir que havia d’anar cap a una cosa segura: en mig de la meva malaltia eterna, necessitava un llibre entretingut, que no em sorprengués cap a malament (ja que que et sorprenguin cap a bé cada vegada és més difícil) i prou. I “Crepúsculo” de Stephenie Meyer em va parèixer una aposta segura. Fa cosa de mig any em vaig enganxar a les pel·lícules i ja vaig dir que qualsevol dia em compraria els llibres. Idó bé, el primer feia temps que m’esperava al prestatge de llibres sense llegir i vaig pensar que era el moment ideal. I no em vaig equivocar. El vaig gaudir tant, tant com la pel·lícula: dosis justes de romanticisme i d’acció, personatges interessants, història fantàstica però que quasi te la creus i tot. Ni més ni menys que el que necessitava. Em va sorprendre lo molt semblant que és amb la pel·lícula, lo bé que han aconseguit reflectir l’atmosfera del llibre i la personalitat dels personatges. Ah, l’altre dia em vaig comprar el segon llibre. Qualsevol dia d’aquests caurà!