"Harry Potter y las reliquias de la muerte: Parte 1" de David Yates

Què puc dir de Harry Potter que no hagi dit ja? Agafar un llibre de HP o veure una pel·lícula seva és sempre tota una aventura, una experiència, una felicitat. Malgrat sí, he d’admetre que el setè llibre en la primera part del qual es basa aquesta peli no em va agradar tant com m’esperava: massa capítols buits i sense sentit, monòtons, fets (almenys per jo) per allargar més i més el esperadíssim final d’una saga genial. Afortunadament, els darrers capítols d’aquest setè llibre valen la pena l’espera. I tant!!

Era bastant escèptica pensant en aquesta peli, en aquesta primera part: si el que més m’havia agradat del llibre eren els capítols finals, què em pareixeria la peli? Tan pesada i llarga com el llibre?

Idó no. Anava tan preocupada amb aquest tema que, al final, va passar el que em passa sempre amb les pelis de HP: m’ho vaig passar pipa. Sí senyor! Retrobar als personatges ja coneguts, reviure escenes d’un llibre que ja fa tres anys (3!) que vaig llegir, veure com la història continua evolucionant, com se torna cada vegada més i més adulta, més i més fosca.

Sí, m’ho vaig passar pipa! I d’això és del que es tracta, no? Ai, quines ganes de veure ja la segona part! Ah, i deixo per aquí aquest (fascinant) pòster que he trobat per Internet de aquesta doble HP7. "Tot acaba aquí". Sí senyor!