dilluns, 28 de febrer del 2011

And the Oscar goes to...

Duc aproximadament la meitat de la meva vida seguint en directe la cerimònia dels Óscars. Si no vaig errada, el primer any va ser quan “Belle Epoque” va guanyar l’Óscar. D’ençà aleshores, pràcticament cada any la he seguida, amb alguna excepció puntual (ara mateix només recordo una, estant en meitat de la mar algeriana, l’any que Pedro Almodóvar va guanyar l’Óscar al millor guió original, però això és una altra història).

Amb el temps, la cosa s’ha anat perfeccionant i he passat d’escoltar la cerimònia per la ràdio i passar son al dia següent (a l’escola, a la universitat, a la feina) a veure-la per la televisió, a casa de la meva germana, i demanar-me l’endemà lliure. Avantatges de fer-se gran.

Així que, una vegada més, aquest vespre he dormit poques hores per veure repartir uns premis a unes pel·lícules que quasi no he vist, per menjar crispetes, per botar quan guanyaven els que jo volia que guanyessin i per sortir victoriosa (un any més!) de la nostra quiniela anual.

Sé que no passarà mai de la vida, però si jo fos una actriu invitada a la gala dels Óscars sé que:

1. Duria un vestit negre (com el de Reese Witherspoon) o vermell (com el de Jennifer Lawrence o el de Penelope Cruz –sí, m’agrada aquest vestit, què passa!-) o d’un altre color càlid (com el de Scarlett Johansson o Natalie Portman).

2. No duria un vestit de color carn (com el d’aquesta dona) a no ser que tingués un to de pell com el de Halle Berry (divina), ni un estrany com el de Cate Blanchett, ni (malgrat m’encanta el taronja) em posaria les mames com Jennifer Hudson, ni un negre com el de Marisa Tomei (li fa panxa!), ni un com el de Nicole Kidman.

3. Envelliria com Helen Mirren, és a dir, com tota una senyora.

3. La gala la presentaria Hugh Jackman (encara l'estimo!) i, perquè no, na Anne Hathaway.

4. Aniria a la gala amb Mark Ruffalo o Colin Firth o Ewan McGregor o Jude Law o Ralph Fiennes (què ha passat amb els seus cabells?!) o David Duchovny. Ah, i no els deixaria que duguéssin barba com Christian Bale.

La gala? Curta (afortunadament), res espectacular (excepte en Kirk Douglas!). La Hathaway bé, però en James Franco... no ho sé, aquest al·lot té un puntet, però no per a presentar una gala dels Óscars. I els premis? Cap sorpresa destacable. No he vist quasi cap de les pel·lícules, així que no puc opinar. L’any que ve, més!

Avui va de música. “Falling Slowly” de la pel·lícula “Once”, guanyadora de l’Óscar a millor cançó original fa uns anys. Se’m posa la pell de gallina cada vegada que la sent. Crec que ja és hora de què torni a veure la pel·lícula.