El prestatge (i mig) dels llibres sense llegir

Tinc un prestatge (i mig) de llibres sense llegir.

És un prestatge nou, bé la seva designació com “prestatge dels llibres sense llegir” és molt recent, perquè el prestatge en sí no sé quant d’anys té, perquè forma part d’un antic moble que ja estava al pis quan el vaig comprar. Vaig sentir la necessitat de tenir aquest prestatge fa vàries setmanes, quan cercava quin llibre llegir i em vaig perdre entre el caramull de llibres desordenadament repartits pel moble. Perquè he de dir vàries coses. Una és que a casa tinc pocs llibres, bàsicament els que m’he comprat després de tenir la casa i els que a la casa dels meus pares no tenien lloc. La majoria dels meus llibres segueixen a casa dels meus pares, qualque dia me’ls duré, suposo perquè hi ha tota una prestatgeria esperant per ells. Però no hi trobo el moment. I dos, m’agrada tenir els llibres agrupats a l’atzar, sense cap ordre establert. Bé, els que són sagues estan junts, però la resta no. Tal vegada estan més o menys ordenats per mida: els més petits als prestatges més petits i els grossos als grossos i prou. I no penso ordenar-los, vull dir, així com estan jo els trobo ordenats. No vull ordres alfabètics, ni autors nacionals i estrangers. No, és clar que no. Els vull anar col·locant com m’apeteix, segons els vaig comprant.

Després de tot aquest discurs sense sentit, torno al prestatge (i mig) dels llibres sense llegir. Lo de mig bé perquè després de les meves darreres adquisicions (de llibres) m’he adonat de què un prestatge no és suficient pels meus llibres nous. Perquè m’agrada molt llegir llibres i comprar-ne. I no em sap greu tenir llibres esperant ser llegits, al contrari: sense aquest llibres sense llegir em sentiria una mica més desconcertada sobre el futur, almenys sobre el meu futur com a lectora.

A la foto, el meu prestatge (i mig) de llibres sense llegir. M’encanta. I espero que no es buidi del tot mai.