De tornada a l'aigua

Aquesta setmana he tornat a l’aigua.

M’encanta l’aigua, m’encanta nedar i, normalment, tot d’una comença l’any, m’apunto a la piscina. Enguany, però, entre haver estat malalta un mes, haver-me anat de reunió vienesa una setmana i certa vagància generalitzada, he retardat la meva immersió aquàtica al mes de març. Però ho necessitava, així que dissabte me’n vaig tallar els cabells [*] i em vaig comprar un banyador nou. Com, així i tot dubtava de la meva força de voluntat, vaig decidir subornar-me a jo mateix amb un regalet: aquest reproductor de mp3 submergible, quasi, quasi per necessitat.

I no només això: he canviat de piscina. D’ençà aquell dia que va començar amb un cel ple de tonalitats infinites i va acabar en una horabaixa de tornado, quan la meva piscina habitual (on vaig aprendre a nedar) va quedar destrossada i encara està així, he provat altres dues piscines municipals. Una em va parèixer massa gran, elitista i la gent que hi anava, massa professional. L’altra estava bé, era petita i agradable, però massa plena de gent i no era fàcil aparcar. Així que ara he provat amb una tercera i només puc dir que m’encanta.

M’encanta perquè la tinc molt a prop de la feina, així que puc anar-hi a primera hora sense problemes. M’encanta perquè és petita i acollidora. M’encanta perquè no hi va massa gent. M’encanta perquè la gent que hi va és molt agradable [**]. M’encanta perquè és envidrada així que puc veure arbres mentre hi nedo i el sol quan surt. M’encanta. M’encanta nedar escoltant música, m’encanta el xut d’energia que em dóna la natació. M’encanta la sensació de llibertat i entusiasme que m’embarga quan me fico dins l’aigua.

Intentaré continuar amb aquest bon rotllo pisciner aquests dos mesos, abans de què la voràgine d’avions i vaixells me torni a engolir a partir de maig.

A la foto, el meu kit piscinero.

[*] Per qui pensi que això no té relació amb nedar: sí que la té. Malgrat la gent no s’ho creu, els cabells llargs me mengen l’energia i necessito fer canvis (és a dir, talls) més o menys radicals cada cert temps per retrobar-la.

[**] He xerrat més en dos dies amb companys de carril que en tota la meva vida piscinera anterior.