Gira, el món gira...

Darrerament, tinc la sensació de què el món s’està tornant loco. O tal vegada sóc jo la que no entén res.

M’agradaria poder cridar al món vàries coses. Una, que les centrals nuclears no són més perilloses (o menys segures) avui que fa deu dies. Dos, que si necessitem celebrar un dia de la dona és perquè encara vivim en un món on no hi igualtat entre sexes i, de tant en tant, convé recordar-lo. I tres, que prospectar en cerca de petroli a prop de ca teva és una putada (amb perdó!), sí, però necessitem petroli per viure com ara mateix vivim, o no?

És clar que el món està especialment sensible amb tot lo que està passant al Japó i és clar que l’energia nuclear no és l’energia perfecta i neta que a tots ens agradaria tenir, però també és clar que lo que està passant al Japó no és ni per un fallo de seguritat ni per un error humà: un terratrèmol brutal i un tsunami devastador són els responsables de l’angunia que ara mateix es viu a aquell país. Sí, jo també vull un món sense centrals nuclears i sí, també el volia fa deu dies, però fa molt de temps que s’investiga l’ús d’energies alternatives i eficients, però si no s’han implantat és per qualque motiu que se m’escapa. I sí, tal vegada ara és un bon moment per reclamar als nostres governants alternatives, però senyors, què és més urgent ara mateix? Aturar centrals en llocs on no hi ha risc de terratrèmols grossos ni tsunamis o ajudar als civils d’alguns països que ara mateix estan morint en mans dels seus propis governants?

Amb el dia de la dona em passa una cosa molt curiosa: no entenc perquè hi ha tantes dones que no entenen perquè s’ha de celebrar el dia de la dona. Idó jo crec que sí que s’ha de celebrar. Perquè està bé que de tant en tant se’ns recordi que homes i dones són iguals però que hi ha moltes parts del món on no és així, que hi ha moltes situacions en què no és així, que fa realment poc que al nostre país les dones poden votar, que hi ha moltes dones que no poden cridar en veu alta el que pensen o senten, que no es poden vestir com volen ni poden viure com volen. No heu sentit mai un tracte específic cap a vosaltres diferent per ser dones? No heu sentir mai que vos respectaven menys o vos exigien més per ser dones? Jo sí. No esteu d’acord amb tot això? Idó com pot ser que sigui més notícia que a una periodista li hagi caigut el mocador que li cobria el cabell durant una entrevista amb el president d’un país d’Orient Mitjà i no el contingut de l’entrevista? És clar, a un home no li hauria passat això, més que res perquè ningú no li hagués obligat a posar-s’hi un mocador al cap.

A ningú no li agrada que es prospecti en cerca de petroli a prop de casa seva, a prop de les seves platges, a prop de les seves cases. No, és clar que no. Però a tots ens agrada poder posar benzina al cotxe, utilitzar mil i una coses en el nostre dia a dia que provenen del petroli. D’on hem de treure el petroli? Hem d’anar a prospectar a altres països? A destrossar encara més països i llocs més pobres que nosaltres o almenys més llunyans perquè no volen que casa nostra s’embruti? Hem d’embrutar als altres per mantenir el nostre meravellós i excessiu nivell de vida? Per lo que veig, sí.

I, malgrat tot, el món gira i gira, i continua girant.

A la foto, una grua que vaig fer l’altre dia, pel projecte de les 1000 grues. I aquí baix, un lipdub fet aquí, a l’illa, pel dia de la dona.