Avui el meu dia ha començat una mica més tard de lo normal, després de dormir deu hores i mitja. Les necessitava, totes i cadascuna d’elles. Per agafar forces després de tantes hores de son, he esmorzat això:
A continuació, m’he dedicat a fer lo que feia molt que no feia i ja era hora que ho fes: netejar la casa. Hores, m’he passat. Quan feia net el balcó, movent un cossiol, la meva única tomàtiga, aquesta
ha caigut en terra. Ja li tocava, ben vermella ella. I així, la meva darrera collita d’aquest hivern ha estat formada per una única i preciosa tomàtiga de ni més ni menys que 50 g.
Durant la meva neteja, amb tant de moure sofàs i qualque moble, he trobat un calcetí que ja feia temps enyorava, una pinça de roba, un tap d’un USB d’Internet que ja fa mesos vaig donar de baixa i, per tant, ja fa mesos que no faig servir i una petita peça rodona, de les que utilitzo de tant en tant per fer arracades, polseres o qualsevol altra cosa d’aquestes.
He ordenat els medicaments, descartant els de l’al·lèrgia caducats de l’any passat i he apuntat els que he de comprar abans de que el pol·len m’ataqui amb premeditació i diürnitat. A darrera hora del dematí, he llevat tomatigueres velles (dues) i canviat de cossiol una altra, he agafat els fills (cinc) de l’Aloe vera i els he trasplantat a cossiols improvisats, mentre lis trobo nous llars on habitar.
He llevat els arrels vells de l’alfabeguera i la farigola (o timó), mentre gaudia de veure el meu julivert que, a la fi, pareix viu. I he plantat les llavors de l’alfabeguera, que feia mesos guardava, a més cossiols improvisats (els que apareixen buits a la foto anterior). He observat amb curiositat una planta desconeguda que creix a un dels meus cossiols. Ni idea, no sé què és ni d’on ha sortit. I he estat incapaç de recordar què vaig plantar a dos cossiols en els quals encara no ha crescut res.
Aquesta horabaixa, he acabat de replegar roba i recollir la cuina. M’he dutxat i he posat una rentadora i he descobert, una vegada més, que sóc total i absolutament incapaç de no fer-lo sense oblidar ficar-hi qualque peça de roba bruta (aquesta vegada, una tovallola). Quan he estès la roba, he decidit que ja havia acabat aquesta jornada inesperada però necessària de fer de aquesta casa un lloc més net i habitable.
La meva setmana començarà neta i impol·luta. La meva primavera començarà neta i impol·luta.
diumenge, 20 de març del 2011
Diumenge
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
hola Bea!!
Una pregunta, ¿cómo se transplantan los hijitos de los Aloe? hace un tiempo hice un transplante de uno, pero parece que no lo hice muy bien: el pobre ha crecido prácticamente nada... Por lo menos no ha muerto, pero de esto, hace dos años... y ahora tengo 3 aloes con hijitos y no sé cómo transplantarlos.... ¿alguna sugerencia?
besoss!
Yo los corto con un cuchillo todo lo abajo que puedo y los transplanto. Cuando son chiquitines, los tengo en la zona de "cuarentena" (una galería cerrada donde tienen mucho sol y poco frío) y los voy regando hasta que veo que han echado raíz. Cuando ya tienen raíz (es decir, si los muevo un poco y no se salen de la tierra, jeje) ya los regalo. De los 3 de mi última tanda, hay uno que no acaba de echar raíz y tiene un color bien tristón, no sé si me sobrevivirá. Como ves, mi método no es muy científico!! Aunque hasta ahora me había funcionado bastante bien.
Besos!
oh... lo intentaré... después te cuento cómo me fue!
Publica un comentari a l'entrada