Me'n vaig a la mar

Un any més, me’n vaig quinze dies a la mar. A la mar illenca.

D’aquí 2 mesos, farà 10 anys que vaig començar aquesta fabulosa aventura, tant laboral com personal. D’aquí unes hores, començarà la meva campanya oceanogràfica número 24. Quan acabi, arribaré (quasi) als 300 dies a la mar. Més si contem els embarcaments en vaixells comercials. I estic feliç, nerviosa, emocionada i expectant com el primer dia. O tal volta més.

Quan miro enrere, no em sento tant llunyana d’aquella joveneta que, encara sense haver acabat la carrera, se’n va embarcar en un vaixell petit i blau, que es movia com un dimoni. Recordo perfectament el meu primer dia a la mar, el mareig, la sensació d’estar fóra de lloc, la sequedat a la boca, l’incapacitat de fixar la vista. És clar que ho recordo. D’ençà aleshores, han vingut altres de vaixells, alguns altres, no molts. Amb aquell encara vaig fer 6 campanyes més. Amb un altre vaig anar 2 pics a mar algerines. Amb un pesquer, que ja ha canviat fins i tot de nom, vàrem fer molta ciència. Amb un vaixell estranger vàrem treballar pel canal de Menorca. I els vaixells comercials, en quants he estat? Set, tal volta vuit? I avui, avui mateix em retrobo amb un vell conegut, un vaixell gros i antic, amb problemes de flotabilitat (shhh), còmode, confortable i acollidor, per cinquè any consecutiu.

No sé si durant aquest dies podré actualitzar el bloc. Sé que ens esperen moltes hores de feina, alguns nervis, una aturada a Maó (si tot va bé) i un projecte de bloc científic que espero que tingui èxit (i sigui el primer de molts més). Companys nous, feines noves i la il·lusió intacta.
L’aventura continua. Sempre a la mar.