Ni tan sols basta la música

Hi ha dies especialment durs, especialment monòtons, especialment millorables. Hi ha dies en els quals voldries estar fent altres coses o desitjaries fer millor el que fas o aturaries el món i te baixaries. Són dies en els quals el fet de respirar, de pitjar el botó de ratolí o de rentar-te les dents requereixen un gran esforç.

Són dies en els quals ni tan sols basta la música.

Cadascú té les seves eines per sobreviure als dies així. Uns se’n van de compres, altres a fer cerveses i n’hi ha que s’enganxen a mirar programes cutres a la tele. Jo intento omplir els meus sentits amb coses que m’agraden i m’estimulen, en el sentit d’activar qualque part del meu cervell que fa que em senti millor. I, si la música no dona resultat, em passo a la vista.Així que agafo el llibre d’Alfons Mucha que em vaig comprar fa un parell d’anys i passo les fulles admirant la seva obra, plena de color, llum i formes definides. No sé què tenen les creacions de Mucha, sobre tot els seus cartells, però em donen una sensació de lluminositat i tranquil·litat que de vegades necessito. Així que fullejo el llibre, m’aturo en les meves obres favorites, llegeixo qualque cosa de la seva vida i em sento millor.

Però s’han de tenir alternatives: no sempre tinc el llibre de Mucha a mà. Així que em dedico a gaudir de les tasses de mil i una forma, de mil i un colors de la marca Dunoon. Vaig descobrir aquesta marca a Ljubljana, a una tenda de tes on vaig comprar la tassa que il·lustra aquest post i que adoro. N’hi ha de tant guapes com terriblement horteres, però en la seva varietat està la gràcia. I torno una i mil vegades a aquest joc de Tea for One que em pareix tan, tan meravellós... Ho hauria de comprar?

Avui la banda sonora la posa Delafé y las flores azules, amb una cançó que a partir d’avui és el nou to del meu nou telèfon mòbil (del qual ja escriuré un altre dia).