dimecres, 28 de setembre del 2011

Mai no saps quin serà el darrer bany de la temporada

Quan arriba Setembre, mai no saps quin temps farà. No saps si farà fred, calor, pluja o sol. No saps si la tardor serà estiu o l’estiu tardor. Mai no saps quin serà el darrer bany de la temporada. I per això tots són especials, únics i, probablement, irrepetibles.

Per això, malgrat sigui dimarts, te’n vas a la platja. Sí, d’acord, és el teu penúltim dia de vacances, unes vacances tranquil·les, amb molta feina de tesi, algunes compres per la casa (tinc una catifa! I un rellotge! I un prestatge nou!) i bastants moments amb amics i família. Però és dimarts. I hauries d’avançar una mica, una micona més en la tesi o en les mil i unes feines que tens pendent.

Però no.

No, perquè és Setembre. És tardor. Fa sol. I una temperatura deliciosa.

Així que agafes la tovallola, un llibre i poc més perquè ara el sol no crema tant com cremava i quasi (quasi) ni necessites protecció solar. A lo que anava. Agafes tovallola, llibre, poc més i te’n vas a la platja.

I no hi ha problemes per aparcar. I l’aigua ja està una mica fresqueta. I el sol no crema tant. I quan el sol encalenteix la teva pell, sents que no pot haver cosa més meravellosa al món. I tornes a entrar a l’aigua. I se’t posa la pell de gallina. I la mar està tan, tan, tan transparent, tant, tant, tant cristal·lina que pareix precisament això, un cristall. I gaudeixes. Gaudeixes de la vida, de l’estiu que se te’n va de les mans (però si ja és tardor!), de sabre que estàs vivint un moment quasi únic, quasi irrepetible, just abans de la voràgine de viatges que la tardor duu. I allà, dins l’aigua freda que et provoca calfreds, damunt la tovallola llegint un llibre agradable, sota el sol que juga a amagar-se entre núvols, allà, penses en lo meravellosa que és la platja per la tardor, en lo increïble que és viure, en la indescriptible felicitat de sentir l’arena entre els dits, el sol damunt la pell, la mar banyant els cabells... Aaaaah... Que s’aturi el temps. Ara. Per favor...

La foto és d’ahir. Intentant aturar el temps.