dimecres, 30 de novembre del 2011

"Amanecer: Parte 1" de Bill Condon

Ja vaig escriure per aquí un dia que m’agraden les pel·lícules de la saga Crepuscle (i també el primer llibre, l’únic que de moment he llegit), que em xifla tornar a ser adolescent per unes hores veient-les i per tant crec que és lògic que ja hagi vist la darrera estrenada.

Curiosament, amb aquesta darrera història de la saga Crepuscle han fet el mateix que amb la conclusió literària de la saga Harry Potter: fer dues pel·lícules (HP7-1 i HP7-2).

No crec que hagi d’afegir massa cosa més de lo que ja vaig escriure en el seu dia sobre aquesta saga: m’agraden aquestes pelis, i molt. És cert que aquesta darrera té unes escenes que en alguns moments són massa crues i intenses (és una peli per adolescents! I, malgrat hi ha adolescents de totes les edats, la majoria d’ells són menors d’edat!), però així i tot em va agradar. I molt.

Va ser curiós anar a veure aquesta peli de “terror” justament quan fóra del cinema, al món real, es feia un recompte de vots amb resultats encara més terrorífics que la peli. I tant que més terrorífics. Però aquesta és una altra història que, òbviament, no és contarà aquí.

Com deia, la història de Bella, Edward, Jacob i tots els secundaris que pul·lulen durant tota la sèrie m’enganxa. Ja se sap, això és el que té ser adolescent!