Amb la bici

A la fi, després del descans nadalenc, he tornat a les meves classes d’anglès. I he tornat anar i tornar a les meves classes d’anglès amb el sistema públic de bicicletes.

I només diré una cosa.

És un plaer, un petit i increïble plaer quotidià tornar a casa a les vuit i pico d’un vespre fred de gener, amb l’aire tallant-te la poca cara que queda descoberta entre la bufanda i la gorra. I sentir-te, a la fi, (quasi) lliure de malalties i amb les forces suficients per pedalejar i pedalejar. I somriure, sí, somriure d’amagat dins la bufanda, per aquests petits moments de goig i llibertat, després de llargs dies de malaltia i llargues jornades de feines, tesi i classes. I gaudir d’aquests petits i insignificants bris de felicitat quotidiana.

A la foto, tornat a casa pel carril bici la setmana passada.