Sant Sebastià

Hi ha dues nits de l’hivern (i m’atreviria a generalitzar a tot l’any) en les quals m’agrada sortir per Ciutat perquè, al contrari que la resta de nits, te trobes una ciutat plena de gent, bulliciosa i alegre. Una és la nit (o tarda?) màgica de Reis. L’altra és la nit abans del nostre patró, Sant Sebastià.

I, com que avui és Sant Sebastià, ahir va ser la nit abans i, per tant, la revetlla.

La revetlla de Sant Sebastià es pot definir amb poques paraules: música, foc, gent, fred. Les places més importants de ciutat s’omplen d’escenaris i músiques de lo més variades: tradicionals, pop, alternatives, jazz, flamenc,... S’encenen grans foguerons i es torren sobrassades, botifarrons i qualsevol altre producte digne de ser menjat. Les places i els carrers s’omplen de gent: gent que torra, gent que menja, gent que passeja, gent que balla, gent que riu. Fred perquè és gener i sempre en fa, més o menys, però en fa. Enguany hem tingut sort i no ha hagut un convidat que quasi sempre se presenta: la pluja.

El que més m’agrada de la revetlla de Sant Sebastià és precisament el que comentava al principi: passejar pels carrers de ciutat plens de gent i animació. Trobar-te amb gent que fa milers d’anys que no veus. Anar de dalt a baix, per les places, veient grups i músiques variades. Però també m’agrada ballar, ballar molt les nostres músiques tradicionals. M’agrada veure els carrers lluminosos, encesos per les llums de Nadal que aquí no es lleven fins després d’aquestes festes. M’agrada menjar de torrat, malgrat no sempre ho faig, perquè la nit és curta i hi ha moltes músiques que ballar i escoltar.

Ahir va ser una gran nit de revetlla. No massa fred, ball, passeig, música, amics, més passeig, més música, més amics... I el concert de “Delafé y las Flores Azules”, oh, quin concert!

I avui dematí... avui dematí les cames no responien, després de 6 hores caminant, passejant, gaudint, vivint la ciutat com només en una nit com aquesta se pot viure!

Les fotos, poques i dolentes. N’hi ha del meu mòbil (les tres primeres) i n’hi ha de la compacta de la meva germana (la darrera). No és un vespre per treure a passejar la càmera.

I la banda sonora, una de les cançons que anit ens va fer botar.