Arribar a casa, després d’un dia de feina, a l’hora justa en la que el sol baixa i copeja amb força abans de posar-se.
I trobar jocs de llums i ombres, de colors i formes, de manera inesperada.
I treure la càmera.
I fer fotos i més fotos, arriscant arribar tard a anglès, simplement gaudint de les formes, dels colors, de cada click.
Gaudir del sol moribund que copeja els sofàs taronges, tornant d’aquest color la porta de vidre del passadís.
Gaudir de les ombres sorprenentment rodones, sorprenentment quasi perfectes, de la llum que es cola entre els foradets de les persianes.
Ah, els insignificants i absurds petits plaers inesperats...
Què faríem sense ells?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada