L’altra dia, en tornar a casa de la feina, vaig anar al balcó a veure com evolucionaven les meves tomatigueres i la maduixera.
I me’n vaig trobar amb això.
I me’n vaig emocionar tant, però tant, de veure les meves maduixes ja vermelles que vaig sortir corrent a cercar la reflex. Amb l’emoció la vaig agafar malament i se’n va caure a terra.
Ops.
Ops, ops.
A més, duia posat l’objectiu que més m’agrada.
Ops.
Ops, ops.
Ràpidament, la vaig agafar, com si agafar ràpidament una cosa que ha caigut a terra mitigués el mal que s’hagués pogut fer.
El resultat va ser aquest.
Dins la desgràcia, és lo menys dolent que podia passar: només se va rompre el filtre que duia, un filtre neutre que no serveix res més que per lo que va servir l’altre dia: per mitigar cops i protegir l’objectiu.
Missió complerta.
Ara he de comprar un filtre nou. No hem de jugar amb el destí!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada