No succeeix sempre, només de tant en tant.
És el moment en què et despertes a una hora intempestivament matinera per ser cap de setmana. Les set, les set i mitja.
Te despertes de cop i volta, totalment descansada. Has acabat la son. Fins aquí.
De vegades et fa ràbia. És cap de setmana, has d’aprofitar per dormir!
Però, per lo que sigui, el dia anterior t’has anat a dormir a una hora més que prudent. Les hores de són t’han cundit de manera espectacular. Ja n’hi ha prou, no vols dormir més.
I t’aixeques en el silenci de la matinada d’un dia festiu. Et fas un té. I te poses a fer qualque cosa inspiradora per a la teva ment totalment desperta: seus davant l’ordinador i comences a fer feina. Omplir la bibliografia de la tesi. Acabar una presentació que has de fer. O simplement escriure una estona.
De fons, el silenci dels carrers. I la teva música favorita. Repeteixes una i mil vegades qualque cançó que t’agrada (per exemple, aquesta).
I quan duus una hora o una hora i mitja així, te n’adones que has fet una feinada. I la has gaudida a tope. Te n’adones que tens gana. I que és moment de menjar qualque cosa.
Als carrers, comença haver moviment i renous.
El culet de té al fons de la tassa fa estona ja que està fred.
El moment màgic comença a desfer-se, a desaparèixer.
Has de tornar a la realitat del dia a dia sorollós i, massa sovint, mentalment bloquejant. Però saps que el moment màgic t’acompanyarà tot lo dia, tot el cap de setmana.
Somrius.
Encara ni són les deu.
Encara tens tot lo dia per davant.
A la foto, el delfí cretenc que m’acompanya damunt l’escriptori, dia sí, dia també, sigui un dematí màgic de cap de setmana o una horabaixa tranquil·la de festiu, com aquesta mateixa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada