Ho he de confessar: he llegit poc.
Per dos motius concrets. Un, perquè a l’hivern me costa més llegir. Ficar-me al llit i treure les mans per llegir me suposa un món. Tinc fred, molt de fred. I no llegeixo. M’estimo més veure una sèrie o una pel·lícula amb el portàtil. O dormir, simplement dormir. Dos, perquè he estat llegint un llibre en anglès, com a deures de les meves classes d’anglès. No és que llegir en anglès no m’agradi però òbviament em costa més que llegir en castellà o català, li he de posar més cap, estar més atenta i concentrada, i m’ha costat molt trobar moments així, de concentració per llegir el llibre que, ara sí, finalment, he llegit.
Em va costar una mica triar aquest llibre: el professor ens va donar un llistat de llibres i no sabia quin triar. Volia triar un de Jane Austen (crec que era “Pride and Prejudice”: com que ja l’havia llegit (en castellà) sabia que m’agradaria i seria més fàcil. Però una altra companya el va triar. Finalment, mirant físicament els llibres per triar, vaig escollir aquest.
Em va atraure la portada (que no és la mateixa que la versió que després me’n vaig comprar jo per fer anotacions i marcar pàgines per la meva col·lecció de paraules): cadires de colorins en una platja deserta. Però també em va atreure el títol: un llibre amb el nom d’un cap a la seva portada m’havia d’agradar. I si el cap se’n diu com un peix (cod, bacallà, Gadus morhua) encara més. La portada de la meva edició (la que surt a la imatge) no era tan xula com l’altra, però també hi surt la mar. La mar, sempre la mar.
El llibre conta la història de Jack Griffin, un professor i escriptor de guions cinematogràfics i la seva relació amb el cap del títol, Cape Cod, que es troba a l’estat de Massachusetts (concretament aquí), als Estats Units. Jack torna al cap per les noces d’una amiga de la seva filla, amb les cendres del seu pare al cotxe per tal d’escampar-les per la zona del cap, on va viure els estius de la seva infància i la seva lluna de mel amb Joy, la seva dona, amb la qual viu un moment difícil. La relació de Jack i Joy, la relació de la parella amb els pares d’ell i d’ella, unes noves noces un any després (les de la seva pròpia filla) i noves cendres d’un altre difunt al cotxe són els principals elements d’aquest llibre.
És difícil fer un resum d’una història (no sé com ho faré a classe d’anglès!) que no és lineal, amb continus flashbacks, referències a fets i elements purament nord-americans i molts de pensaments, reflexions i records d’èpoques passades. Però és un llibre molt amè, divertit (molt), irònic però també agredolç. M’ha agradat molt, molt. És una gran reflexió sobre la família, la relació sobre tot amb els pares, però també amb fills i altres familiars, la parella i, sobre tot, l’amor i la felicitat. Però especialment és una reflexió sobre com de vegades els plans de felicitat que fem cap al futur no ens permeten gaudir i viure la felicitat actual, de cada moment, de l’aquí, de l’ara. De com els records, les interpretacions que fem dels nostre passat, de la felicitat que vàrem sentir (o no) i de la que volem sentir en el futur bloquegen el moment present. És sobre com el present, el passat i el futur influeixen, per bé o per malament, en el nostre dia a dia, en el nostre desig de ser feliços.
Per cert, no m’importaria gens anar-hi, a Cape Cod.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada