Marsella

Fa uns dies, vaig fer un viatge curtet (i laboral) a Marsella.

Vaig arribar de vespre a la ciutat. No m’agrada gens arribar de vespre a llocs que no conec, però no sempre hi ha opcions. De vespre, me va parèixer una ciutat grossa i sorollosa, bastant gris. Amb carrers estrets i grisos, plens de gent rara, de gent trista. Amb grans avingudes grises, plenes de més gent rara. Una ciutat on no em vaig acabar de sentir ni còmoda ni segura.

De dia, em va parèixer una ciutat lluminosa, de carrers grisos, sí, però també blava, blava com el cel, blava com el mar. Amb edificis interessants i que m’hagués agradat visitar i no només gaudir des d’enfora, com la basílica Notre Dame de la Garde, allà dalt d’una colina o la catedral, allà envoltada de grues.

En les menys de 48 hores que vaig està allà, vaig tenir l’oportunitat de passejar en un catamarà pel port vell (normalment no és fan aquest tipus d’excursions a les reunions que jo hi vaig!) i d’arribar al proper arxipèlag de Frioul i veure el castell d’If, presó que apareix en “El comte de Montecristo” d’Alexandre Dumas. També vaig gaudir de veure els famosos sabons de Marsella i comprar-ne alguns, malgrat finalment me’n vaig decidir pels sabons d’Alep (que, per cert, jo ni coneixia).

Varen ser curts aquells dos dies. Però ha estat curiós conèixer Marsella, aprendre coses sobre la seva història. Se’m va fer curt, sí, li hagués tret més profit a qualque dia més, però sempre és sempre agradable conèixer un lloc nou, malgrat sigui tan puntualment.

Les fotos són fetes amb la compacta. Ja m’estic cansant d’aquesta mania meva de viatjar sense la reflex. Però aquesta vegada ha estat culpa de Ryanair. O començo a passejar-la més o em compro una compacta més decent.