Aquest és un llibre que la meva germana se va comprar i me’l va deixar per llegir, una vegada llegit ja per ella. I si me’l deixava, és perquè li havia agradat, és clar.
Aquesta és la història contada en primera persona per un nin, Jamie, que veu com la seva família s’ensorra després de la mort en un atemptat terrorista d’una de les seves germanes grans. Cinc anys després de l’atemptat, amb la família destrossada, l’abandó de la mare i l’alcoholisme del pare marquen el dia a dia d’aquest nin que veu com la seva vida s’il·lumina amb l’aparició d’una nina musulmana a la seva vida i un anunci de televisió sobre un programa que promet canviar la vida als seus participants.
És un llibre curtet, molt agut, amb un punt de vista tan innocent com real i dur, bo de llegir, en aparença molt fàcil i senzill, amb tocs humorístics però amb un transfons dramàtic i molt dur. Aquest llibre va de com les petites decisions poden canviar les nostres vides, com superar una pèrdua, com adaptar-se a les pitjors situacions i com les persones adequades poden aparèixer a la nostra vida en els moments més durs i complicats per il·luminar-la. Va de tot això. En poc més de 200 pàgines.
Una frase:
“[...] y yo oía la sonrisa en su voz como si todas sus palabras tuvieran caras felices”.
I el tràiler del llibre. Sempre flipo quan veig que es fan tràilers de llibres...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada