He estat poques vegades, molt poques, a Madrid. Sí que he passat per allà a prop molt de pics, de petita, en aquells llargs viatges estivals, en els quals recorrien la península diagonalment, per arribar a les terres asturianes de la meva mare. Però a Madrid, realment només havia estat dues vegades anteriors, per feina, un parell de dies cada vegada: fa 10 anys i fa 4 anys.
Així que anava de guiri total, jo a Madrid. I, per tant, vaig voler aprofitar al màxim les estones que teníem després de la reunió. Anar al centre a menjar tapes. Passejar per Chueca. Aprofitar que el Museu del Padro era gratuït de 18 a 20 per fer una ràpida passejada i veure algunes de les obres més importants. Visitar una exposició de Hopper al Museu Thyssen. Veure la porta d’Alcalà, la porta del Sol, la Cibeles, el Congrés dels Diputats, El Retiro... Tot, tot lo que vaig veure era quasi nou per jo.
Crec que Madrid és una ciutat per passejar, per conèixer, per gaudir, per menjar i per beure. Però per jo no és una ciutat per viure. Tots ens adaptem a tot, però sé ben cert que se’m faria difícil viure a una ciutat així. I feia taaaaaanta calor... I ens va ploure, què dic ploure?, va caure el diluvi universal!! Hmm, l’olor de pluja recent caiguda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada