I de nou, al sud de França

He d’admetre que quan vaig començar el llarg viatge (laboral) de quasi dues setmanes, tenia bastant poques ganes de partir. No són temps especialment feliços, aquests. No són tristos, no, però hi ha una cosa que no em deixa gaudir plenament del meu dia a dia, de les meves petites rutines i no-rutines, de la vida en general. Així que aquest viatge, que primer me va dur a Sète i després a Madrid, se’m feia costa amunt. Quina peresa. Quines poques energies. Quina poca felicitat.

I ha estat un viatge genial, aquest.

Començarem pel principi. Sète.

Els meus viatges a Sète, al sud de França, comencen a ser una rutina (quasi) anual. M’agrada Sète, és un lloc petit i amable i la feina que fem allà, amb els col•legues francesos també és agradable. Ja he perdut el compte de les vegades que he estat a Sète. Quatre, possiblement cinc, fins i tot sis? No ho sé. Aquesta vegada, però, el viatge no ha estat exactament igual que els anteriors, ha estat una reunió molt més concorreguda de lo habitual. I també més llarga.

Però, feines a part, els dies a Sète varen ser fabulosos. Ha estat divertit tornar a retrobar-me a amics i companys de feina. Fer quatre-cents quilòmetres de cotxe, de Barcelona a Sète. Conèixer gent nova. Anar a sopar algun vespre al jardinet de la casa que els italians tenien llogada. Intentar mantenir una conversa en francès (idioma del que no sé més de deu paraules) amb un nin de tres anys. Tombar-me al sol a la piscina de l’hotel després de les llargues jornades de feina. Menjar formatge a totes hores. No nedar a la mar perquè estava a 17ºC. Menjar, per primera vegada a la meva vida, tonyina vermella (la major exquisidesa que he tastat a la meva vida!). Visitar la llotja de peix. Fer feina fins i tot en dissabte, a una terrassa amb vistes al Golf de Lleó. Passejar pel supermercat i fer càlculs mentals per veure què podia dur a la maleta sense emprenyar als de Ryanair (una ampolla de vi, patés de gustos estranys, formatge). Fer dos-cents quilòmetres en cotxe, per agafar l’avió a Marsella un nou avió cap a Madrid...

Va ésser una gran setmana, sí. Em vaig omplir d’energies. Les necessitava.