CretAquarium

El cap de setmana passat, aprofitant que el temps estava una mica raro i no tenia ganes de voltar pel món, vaig anar a visitar el CretAquarium (Ενυδρείο Κρήτης).

Ja vaig contar per aquí que el CretAquarium pertany al Thalassocosmos, al complexe sobre la mar que hi ha a Creta, a l’est d’Heraklion al qual també pertany l’Institut on ara mateix faig feina. Això, entre altres coses, vol dir que puc entrar-hi gratis! (Per cert, el logo del CretAquarium imita al disc de Festos, però amb perfils d’animalons marins en lloc de misteriosos símbols minoics encara no descifrats).

Només he tardat 2 mesos en aconseguir el paperet que m’autoritzava a entrar “de gratis” i un mes més per trobar una estoneta per anar-hi. Idó, ja hi he anat!

Ja he dit qualque vegada que, en tema d’aquaris, no són gens objetiva: m’encanten, sempre!! I aquest no podia ser menys: m’ho vaig passar genial passejant, fent fotos, mirant peixets, gaudint de la relaxació i bona música (Enya, banda sonora d’“El senyor dels anells”,...). Ai, quin guster... he de tornar un altre dia abans de partir cap a casa!

Bitxets? Més o menys els de sempre: molts d’anfossos gegants, un parell de taurons (que fan les delícies del personal –i són molt agraïts a l’hora de fer fotos-) , sirvioles gegants, moooooolts d’espàrids, llagostes, un bogavant, algunes cigales i, per jo, l’aquari més divertit (i senzill): un parell de pedaços, quatre aranyes, gerrets i qualque moll, interactuant entre ells. Ah, i veure les rates ben amagades sota l’arena també ha estat bé. I un anfós fent ioga, o el que fos que feia col·locat completament en vertical. Un pop. Morenes. Alguns peixets tropicals. Bromers (monísims). I, com a curiositat, el peix lloro cretenc, Spondilosoma cretensis. He trobat que hi havia poques ratjades (dues Raja montagui i una Raja clavata) i tremolors. Ni un gató. Una tortuga (Caretta caretta). Un parell de cavallets. I més bitxos i bitxos i bitxos. Què són de guapos els peixets!

Com a curiositat, l’espai dedicat a l’abocament d’hidrocarburs del Prestige: 7 pantalles mostrant simultàniament imatges del vaixell, dels famosos hilillos, de les manifestacions, del Nunca Mais, mesclades amb imatges de la mar i veus de nins recordant-nos (en castellà, i subtitulat en diferents idiomes a les diferents pantalles) que la mar és de tots.

Deix un parell de fotos (de les moltes que hi vaig fer) i un video d'uns trompeters Macroramphosus scolopax (dels molts que també hi vaig fer!).

Cases a mig fer

Una de les coses que em va cridar l’atenció quan vaig arribar a Creta (sí, una més) és la quantitat de cases a mig fer que et trobes per tot. Hi ha molt d’edificis dels quals s’han construït vàries plantes i només s’habiten algunes. N’hi ha d’altres que deixen els ferros aquests dels pilars, suposadament per construir altres pisos en temps futurs. La veritat, queda bastant anti-estètic, però supòs que és bastant pràctic: se’n fa l’estructura, s’habilita la planta que t’interessa i... ja vendran temps millors.

Em sona que un dia vaig llegir a qualque banda que això ho feien perquè les cèl·lules d’habitabilitat se donen de manera independent als diferents pisos i que el tema d’impostos també va per separat. No sé si és vera o no, la veritat és que no record on ho vaig llegir ni ho he tornat trobar, però el que està clar és que és rar el poble en el qual no trobes una casa així, a mig fer.