dimarts, 12 de febrer del 2008

T4 Madrid-Barajas


Sí, ho he de dir, digau-me friki si voleu, però... m’encanta la T4!!!

M’encanta la seva simplicitat aparent: una estructura allargada, tot recte, cap a una banda o cap a l’altra, amb poques possibilitats de perdre’t.

M’encanten les seves columnes elegants, altes, de tots els colors.

M’encanta quedar-me mirant les columnes en la distància, com canvien de color, blau, groc, verd, vermell,... amb totes les tonalitats imaginables (o almenys moltes d’elles).

M’encanta seure davall una de les columnes i mirar el seu color, com contrasta amb un sòtil claret i ondulant.

M’encanten les seves tendes, hi ha una micona de tot: pots trobar llibres, roba, tonteries vàries, menjar (oh, falta una cosa: un lloc per menjar pizza!).

M’encanta tota la llum natural que entra, poder veure els avions, gaudir de l’exterior sense sortir d’allà.

Però, és clar, també hi ha coses que no m’agraden.

No m’agrada que no posin la porta d’embarcament fins menys de mitja hora abans d’embarcar: això fa que passegis i compris, cosa que m’emprenya perquè no tenc la visa per beneitures!

No m’agrada que hagi un lloc neutral per seure, sense prendre res, sense gastar i poder mirar les grans pantalles on indica la porta d’embarcament.

No m’agrada que el lloc central on hi ha les pantalles, tengui el terra de vidre quasi-transparent... la gent s’acumula allà, esperant l’anunci de la seva porta i pareix que caurà en qualsevol moment... És aquí on podríem posar unes bones butaques, per esperar sense gastar.

I, repeteix, no m’agradi que no hagi un lloc per menjar pizza, que l’altre dia en volia i no en vaig trobar enlloc!!

Ah, i me sorprenen (ni m’agraden ni desagraden) els banys: tot és automàtic... Se’n fa estrany sortir del wàter sense tirar de la cadena i sempre esper devora la porta a veure que realment aquest sistema tan automàtic i modern funcioni...

Però, insisteix, i malgrat tot, m’encanta la T4.