No negaré que tenia certa objecció en llegir "En algun altre lloc". Malgrat havia estat un dels llibres que havia triat jo mateixa per viatjar amb jo, llegir una història sobre una al·lota jove que mor, no em venia de gust. Però el vaig llegir i em vaig trobar un llibre optimista, positiu, divertit i commovedor.No hi ha molts de llibres on el protagonista estigui mort i conti el que hi ha més enllà –vampirs apart -, ara mateix només en venen al cap altres dos: un relat de Javier Marías, "Cuando fui mortal", i "Desde mi cielo" d’Alice Sebold (per cert, Peter Jackson està fent la peli). Aquest darrer comparteix vàries coses amb "En algun altre lloc": en els dos casos, les protagonistes mortes són pre- o adolescents i la seva mort ha estat violenta: un assassinat en el primer cas, un accident circulatori en el que ara acab de llegir. En els dos casos, la història està contada amb molta tendresa i sensibilitat, però en el cas de "Desde mi cielo" tot el llibre és bastant més dur que en "En algun altre lloc", llibre que llegeixes pràcticament en tot moment amb un somriure als llavis.
Liz mor i arriba a "Altre Lloc" en un vaixell capitanejat per un nin de 7 anys. Al principi, pensa que tot és un somni. Després se n’adona que és morta, però no ho assimila. És jove i li queden moltes coses per fer a la Terra, perquè ha mort? Poc a poc començarà a descobrir el seu nou món i la gent que l’envolta, malgrat no pot deixar d’enyorar tot el que ha deixat a la terra i tot el que no ha arribat a fer durant la seva vida.
Aquest no és només un llibre sobre la mort, és un llibre sobre lo propensos que som a queixar-nos del que tenim, desitjant sempre el que no tenim, sense intentar gaudir del nostre dia a dia. És un llibre que et fa pensar en lo valuosa que és la nostra vida i tots i cadascun dels dies que hi vivim. També m’ha fer pensar en el Més Enllà, en si hi ha o no hi ha qualque cosa (una discussió recorrent darrerament en la meva vida cretenca). Què voleu, m’agrada pensar que igual que tot començament és un final, tot final no és més que un nou començament.
Ja habituada als moments surrealistes i a les casualitats que m’envolten per tot des de què estic en
aquesta illa, l’arribada de "Lady Susan" a les meves mans no em va sorprendre massa. Vull dir, rebre un sobre que contenia una guia de Praga, un llibre i un parell de pelis i música variada que m’han il·luminat una mica més els dies va ser, més que sorprenent, il·lusionant. El que (ja) no em va sorprendre és una nova casualitat: feia poc que havia baixat aquest llibre en anglès en format electrònic per llegir. Sí, sí, quina casualitat. Again. Però com que m’agrada més llegir en paper, ben arribat!Lady Susan és una vídua amb una filla, manipuladora i llesta que tracta que tothom faci el que ella considera que és bo. Per ella, és clar. És una de les primeres obres de Jane Austen, escrita en format epistolar. Divertida, irònica i aguda. M’encanta Jane Austen. És un llibre curtet, curtet, però on queda condensat la ironia i gran coneixement que tenia l’autora de la societat de la seva època. He dit que m’encanta Jane Austen? És molt entretingut, m’ha agradat i m’han vingut ganes de re-llegir altres llibres seus. Igual ho faré.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada