dimarts, 23 de setembre del 2008

Després de la pluja...

... tot l’ambient s’ompl d’olor a lavanda, un olor net, clar i dolç, gens embafador.

... les platges queden desertes, tristes, buides de turistes i autòctons.

... cada bany a la mar és especial, perquè sempre pot ser el darrer de la temporada.

... les xixarres ja no canten, així que deixen dormir tot el que vols (cosa perillosa durant la setmana!).

... els vespres són freds: adéu a les vetllades al balcó, adéu a dormir amb tot obert, adéu a contemplar els estels.

... els dubtes existencials m’inunden: ja no podré posar-me les avarques? Ja no podré anar a mirar peixets a la mar?

... fiques el paraigua dins la motxilla i, tres dies després, quan ja ha passat la previsió de pluges, segueix allà, com un pes mot que portes i dus cada dia a/de la feina.

... sents que és injust que en tan sols 24 hores, hagis de canviar xancles, camisetes de tirants i banyadors per vaquers, jaquetes i mocadors al coll.

... penses que probablement has viscut l’estiu més curt de la teva vida. O almenys això ho sembla! (Tal vegada com cada any).

... vols hibernar. Dormir i dormir fins que torni l'estiu.

Després de la pluja...

Després de la pluja...

... ja és tardor.