That thing about the Greek toilets

M’ha costat una mica trobar-li un títol a aquest post i al final he recorregut a l’expressió que una amiga anglesa va utilitzar per definir una peculiaritat d’anar al lavabo aquí a Grècia.

I què té d’especial anar al lavabo a Grècia? Idó que no pots tirar cap paper al wàter. Cap. I no estic xerrant només d’un mocador que utilitzes per sonar-te el nas o per llevar-te el maquillatge (com en aquell anunci d’estalvi d’aigua que deia “total, no pasa nada”). No, estic xerrant de qualsevol tipus de paper, incloent el que s’utilitza quan (precisament) vas al lavabo.

Aquesta va ser una de les coses que més en va cridar l’atenció en arribar a Creta. En un principi, pensava que that thing about the Greek toilets només passava en el meu apartament –ni és luxós ni ultra-modern precisament-, però després vaig veure que també era habitual a bars, tavernes, a l’Institut on faig feina i a tota banda on hagi un lavabo (malgrat sigui d’aquest que només és un forat en terra, que també n’hi ha). Després, vaig pensar que només passava en aquesta illa, no tan avançada (en molts d’aspectes) com la resta d’Europa, però em vàrem dir que no, que that thing about the Greek toilets també succeeix a Atenes . Jo, que hi vaig estar fa un any, no ho record, però m’hauré de fiar de les meves fonts d’informació.

No vull convertir aquest post en un post escatològic ni xerrar sobre la (falta d’) higiene de that thing about the Greek toilets, sinó que volia aprofitar per mostrar la varietat de ferratines que existeixen per recordar als autòctons i (supós que sobre tot) als al·lòctons that thing about the Greek toilets. N'estic fent una col·lecció de fotos d'aquestes.

I ja sabeu, donde fueres...