Alphonse Mucha (1860-1939). Seducción, modernidad y utopía

Amb tot el moviment d’aquesta darrera campanya, que sempre suposa un gran embull, tant abans com durant i fins i tot després, no havia tingut temps d’escriure res sobre una exposició sobre Alphonse Mucha que vaig anar a veure uns dies abans d’anar-me’n a veure la mar des de terra.

L’exposició (“Alphonse Mucha (1860-1939). Seducción, modernidad y utopía”), que està recorrent món, ha estat durant tres mesos a la Fundació La Caixa, al Gran Hotel però degut a innumerables raons (o tal vegada excuses) no hi vaig anar fins el darrer dia que estava oberta.

No sé quan vaig veure per primera vegada l’obra de Mucha, però el setembre passat, durant el meu exili per terres cretenques i, aprofitant una petita escapada a Praga, vaig visitar el Museu Mucha (on, per cert, també hi havia una exposició de Dalí) i em va agradar tant que quan vaig sabre que podríem gaudir d’aquesta exposició a Ciutat no vaig dubtar en anar-hi a veure-la. Malgrat fos el darrer dia.

Vaig gaudir moltíssim d’aquesta exposició a Ciutat, fins i tot més que la que vaig veure al Museu Mucha. La vaig trobar més completa i les guies que podies agafar i llegir eren molt aclaridores. Anava tota sola i pràcticament durant tot el meu recorregut era la única visitant, amb lo qual vaig gaudir mirant i remirant les obres, aprenent més coses sobre aquest artista i passejant entre algunes de les obres més belles que he vist mai. I, com a colofón final, vaig comprar un llibre preciós sobre Mucha. Un llibre que no em canso de mirar i mirar.

Una pega, és clar! La renyina que em va fotre el guarda de seguretat quan me va veure tirar una foto amb el mòbil. Si és que no se pot tenir tot en aquesta vida... En realitat, en vaig fer dues! Però no li digau, shhhhh! I una surt aquí devora.