"Up" de Pete Docter i Bob Peterson

Veure una pel·lícula com Up és una de les millors teràpies que un se pot plantejar seguir. És d’aquestes pelis animades que al final acaben agradant més als majors que als petits. Almenys a jo me va agradar molt!

És la història d’un home major, antic venedor de globus que s’embarca en la gran aventura amb la qual sempre ha somniat, però amb la inesperada companyia d’un explorador de 8 anys.

M’ha agradat pràcticament tot d’aquesta peli (per no dir tot). El protagonista és un anti-heroi, un home gran, hostil i antipàtic, tot el contrari que el nin que li acompanya, divertit i xerrador. Si els protagonistes són genials, també ho són els secundaris: des de l’explorador repudiat que faria qualsevol cosa per re-trobar la fama i prestigi perduts fins als gossos parlants, passant que Kevin, una divertida au de mil colors. La història també és genial, incloent una introducció que es mereixeria una peli per ella mateixa, amb un punt de seriositat, maduresa i tristor que probablement molt de nins no entendran. És genial veure una peli tan cuidada no només en l’animació (genial, genial) sinó també amb una història que enganxa, entreté, fa riure (i molt!) i plorar (una micona als éssers sensibleros com jo).

Ah, i no m’oblido del curtmetratge que acompanya la peli, “Parcialmente nublado” de Peter Sohn on descobrim, a la fi!, d’on venen els nadons que duen les cigonyes. També genial, realment genial.

Val la pena pagar per anar al cinema a veure pel·lícules així...