Fils connectors

Fa ja un temps, jo diria que molt (però crec que no fa tant) vaig xerrar de connexions i desconnexions. Curiosament, aquests dies m’ha pegat per pensar en fils connectors.

I, què són els fils connectors? Són aquest fils invisibles que uneixen unes persones amb altres. L’origen dels fils és molt semblant a les connexions: no saps ni on ni quan apareixeran i de fet, en general, ignorem la seva existència però, de cop i volta descobreixes que estan allà, que existeixen i que mantenen unides a persones llunyanes en el temps i/o en el espai.

M’imagino aquest fils connectors amb una textura brillant, més o menys com els pensaments que en les pelis de Harry Potter alguns personatges es treuen del cap o guarden en petites botelles de vidre. Hi ha dotzenes de fils connectors, milers, milions. En general, no els veiem i, per això, els ignorem. Però de vegades, de cop i volta ens adonem de què existeixen, de què estan per tot i de què marquen el nostre dia a dia d’una manera quasi imperceptible.

És curiós això dels fils connectors. No els podem crear, no els podem tallar. Simplement existeixen.

Un bon dia, de cop i volta, somies amb una persona que fa molt de temps que no veus i, al cap d’un parell de dies, te la trobes pel carrer. Un altre dia, penses en cridar a aquella altra de la qual fa molt de temps que no saps res i, l’endemà, et crida ella. O, simplement, rememores situacions amb gent que ja creies perduda en el teu passat i, de cop i volta, tornes a tenir notícies seves per terceres persones.

Sí que és curiós això dels fils connectors. Llàstima que no els puguem veure, conèixer, controlar o crear. Però tal vegada en això està la seva gràcia, en la incertesa, en la sorpresa, en la... màgia?

La foto, festes estiuenques dijous passat a El Toro (Calvià, Mallorca). Altres fils, si no connectors sí almenys colorits!