El cementeri de l’antiga Aberdeen

Una de les coses que més em va impressionar de la Universitat d’Aberdeen (Escòcia) és l’antic cementeri que hi ha devora la Catedral de Saint Machars, a la part antiga d’Aberdeen.

No és que sigui fan dels cementeris, però aquest em va parèixer especialment meravellós. En part em recordava al cementeri jueu de Praga, amb les seves antigues tombes. Però a diferència d’aquell, en aquest entenia les inscripcions de les seves antigues làpides. Vaig passar una estona ben llarga llegint i llegint unes làpides que no només contaven històries familiars, sinó també reflectien esdeveniments històrics.

Lo primer que em va cridar l’atenció va ser lo grosses que eren les làpides, deixant lloc no només pels noms dels familiars que havien mort en el moment en què es va fer, sinó pels que successivament moririen. Així, podies veure històries com A dedica aquesta tomba a la seva dona B i al seu fill C que varen morir tal dia. I a la seva filla D que va morir després. I al mateix A que després va morir. I a la segona dona d’A que va morir després. I l’espòs de D que també va morir a Àfrica,etc.

Lo que me va parèixer més trist de tot això eren les tombes en les quals es va deixar lloc per honrar successius difunts familiars però aquest no varen morir mai. És a dir, ni tan sols varen néixer. P.ex. el senyor X dedica aquesta tomba a la senyora X, estimada esposa i mare. I, al seu fill Y, que va morir en la seva infantesa. I al mateix senyor X. I punt. Més de la meitat de l’espai d’aquestes làpides sense ocupar, sense escriure. Històries que haurien pogut ser, però no varen poder ser mai. Què trist.