Va de canvis

Malgrat sóc signe de foc i teòricament aventurera i viatgera (que ho sóc), en jo hi ha una vessant molt més calmada i, diguem-li estàtica (o avorrida?), que fa que m’encanti la rutina.

Crec que és més una qüestió de control: m’agrada sabre què faré aquest cap de setmana o organitzar-me les feines de demà. M’agrada sabre que si avui és dilluns, he d’anar a classe de Pilates. O que si dimecres vespre no fan res bo a la televisió, llegiré un llibre. O que si es diumenge horabaixa i cap de les dues tenim altres plans, quedaré amb una amiga a fer un cafè.

Per altra banda, sóc una persona fàcilment adaptable. Si hi ha un canvi important a una situació, em faig a la idea en poc temps i sóc capaç de tirar endavant amb les mateixes energies que abans del canvi. Crec que puc estar en qualsevol lloc o moment i actuar en conseqüència, sense dificultats i amb bastant naturalitat.

Per tot això, el sentiments que tinc cap a la meva recent mudança són contradictoris. Estranys diria jo. Per una banda, m’ha fet molta il·lusió. Per altra banda, no sé ben bé per què m’he mudat. Perquè ja tocava? Pot ser. No acabo de sentir-me estranya en el nou pis però encara no he agafat les rutines habituals perquè es poden agafar rutines tan sols d’una setmana?

A la foto, el meu Aloe vera florint com un boig al balcó, des de la meva habitació.