"La casa veneciana" de Mary Nickson

Aquest llibre reuneix varis ingredients que varen fer que me’l comprès durant el darrer Sant Jordi. Primer, és un llibre i això ja li dóna molt de punts (jeje). Segon, surt una paraula relacionada amb Venècia en el seu títol. Tercerr, l’acció transcorre a una illa grega (que no és Creta, sinó Corfú, però ja em va bé). Quart, la portada em va atreure molt. I cinc, és gruixat, però petit (de butxaca), per tant ideal per viatjar (i, de fet, ha viatjat bastant).

“La casa veneciana” és la història d’una dona anglesa d’origen grec que torna a la casa veneciana de la seva padrina a Corfú, on passava els estius de la seva infantesa, amb el seu fill petit, després de la mort del seu home. Allà intenta organitzar la seva nova vida sense el seu marit, però haurà de descobrir moltes coses del seu passat (i també del passat de la seva padrina) per poder refer el seu futur.

És aquesta una novel·la amena, agradable, lluminosa com una illa Mediterrània qualsevol, plena de coses agradables, més o menys previsible però amb suficients personatges, històries bots al passat com per fer-la molt entretinguda i interessant. Bona de llegir i de gaudir. I, és clar, et deixa amb ganes de visitar Corfú, com no!