"El escritor" de Roman Polanski

Al contrari que anar a concerts al Castell de Bellver, gaudir del cinema al Parc de la Mar amb vistes a la Catedral va ser pràctica meva més o menys habitual fa bastant d’anys. Per les circumstàncies que siguin, vaig abandonar aquest costum ja fa temps, de manera que les meves visites al Cinema a la Fresca que organitza l’Ajuntament de Ciutat han estat, durant els darrers anys, esporàdiques (per no dir pràcticament nul·les). Per tant, quan l’altre dia vaig tornar-hi (fet provocat pel meu esquinç, que m’ha allunyat de les places on ballar o assistir a concerts per pegar bots, durant més de la meitat del mes d’agost), ho vaig gaudir com si fos el primer dia.

Aquesta és una d'aquelles pel·lícules que segurament no aniria a veure al cinema, per pura peresa de “pensar” o de veure cinema de temes “seriosos”, però que, una vegada veig, me demano com punyetes la vaig passar per damunt. Perquè és una pel·lícula magnífica.

El meu adorat Ewan MacGregor és un negre literari (o escriptor fantasma, segons traducció literal del títol original en anglès) que rep l’encàrrec d’acabar la feina començada d’un altre negre, mort ofegat en els voltants d’una illa, on es refugia l’autor teòric de l’autobiografia que estava redactant, un ex primer ministre britànic (Pierce Brosnan). Per tal motiu, el protagonista viatja a aquesta illa (freda, plujosa, ventosa) i es posa mans a l’obra, envoltat de tota una sèrie de secundaris tan fabulosos com misteriosos i curiosos. El que en un principi pareixia un encàrrec fàcil (i extremadament ben pagat) es transforma en una història d’investigació i crims de guerra, tan interessant com perillosa (pel seu protagonista).

M’ha encantat tot d’aquesta pel·lícula: la història, els personatges, els actors, la fotografia, la música. Amb pelis com aquesta, no és difícil recuperar l’amor pel Cinema. Així, en majúscules.