Un parell de pelis

Com que darrerament no he actualitzat massa sovint (culpa d’un viatge laboral), aprofitaré per condensar en un mateix post un parell de pelis que he vist últimament.

“Come reza ama” de Ryan Murphy, amb Julia Roberts i Javier Bardem, no m’ha agradat tant com m’esperava, la veritat. La història és més que coneguda: una dona amb èxit tant laboral com personal, es troba perduda i decideix acabar amb tot i viatjar pel món cercant el que vol. Així, viatja a tres països on desenvolupa cadascuna de les, diguem-les, “activitats” de les que xerra el títol. Jo, sense dubte, m’hagués quedat a Itàlia menjant, la veritat... Però bé, és el viatge d’aquesta dona que ha de passar per tres països, activitats i estats per trobar el que cerca (aquí –alerta, spoiler!- he de dir que al final troba més o menys el que tenia... o no! No ho sé, de veres, m’esperava una altra cosa, però no sé el qué!).

“The end of the line” de Rupert Murray és un documental sobre sobrepesca. Feia temps que el volia veure, així quan l’altre dia vaig veure que el feien al Palma Aquarium no en vaig perdre l’oportunitat. La veritat és que anava una mica espantada, pensant que seria un documental pro-ecologisme i anti-pesca brutal, d’aquest en els que ens diuen que la pesca d’arrossegament és el major mal de la humanitat, sense tenir en compte un punt de vista més científic (i, en principi, neutre). Idó no, realment és un documental molt ben fet, molt científic, més que pro-ecologisme és pro-natura i més que anti-pesca és anti-destrucció dels nostres mars. Un 10. El vaig trobar interessant, variat i molt entretingut. I a més, el narrador en la versió castellana és Miguel Bosé, què més es pot demanar?

“Gru, mi villano favorito” de Pierre Coffin i Chris Renaud és una peli d’animació espectacular, divertida, entretinguda i visualment preciosa. La història de Gru, un dolent que no és tan dolent, que intenta robar la lluna per demostrar lo molt dolent que és, les tres nines òrfenes que entren a la seva vida i els diminuts minions, uns bitxets (cosins germans dels extraterrestres de tres ulls de "Toy Story") em va fer passar una horabaixa ben entretinguda i divertida. Una història que en cap moment avorreix, que se’t passa volant, amb un argument coherent, personatges creïbles (tenint en compte que són dibuixos animats!) i un positivisme i alegria que et fan ganes de tornar al cinema a veure-la un altre pic. Un altre 10, diferent a l’anterior, és clar, però tan imprescindible com l’anterior també!