A la mar siciliana

Duc un retard imperdonable en temes de bloc. Tant de viatge durant el mes de desembre, tantes festes per mig, tant de cansament, tant de temps esquivant vagues encobertes de controladors i tempestes de neu, tantes festes que he aprofitat per descansar, descansar i descansar, tant de dies malalta amb un mal de coll – faringitis que ja pareix habitual a cada començament d’any... Vaig estar temptada a agrupar aquest post sobre la mar siciliana amb un anterior sobre la mar maltesa: tanmateix, a les dues illes vaig passar com un sospir, a dures penes vaig veure res i, la veritat, són dues illes ben properes. Però no. Vaig decidir que no: cada una d’elles es mereix un post propi. És clar que sí.

Si ara penso en Sicília, un mes després de haver-hi anat, el que se’m ve al cap és: fred, vent, pasta oliosa, pizza per berenar a les 11 del dematí, trobar vells coneguts, conèixer noves generacions de (futurs?) científics i un maleït combinat que va fer que passés l’assenyalat dia següent amb un mal de cap memorable (o seria la falta de son?). Ah, i també se’m ve al cap el petit passeig matutí a la vorera de la mar, per veure una església tan sòbria com fascinant i tirar quatre fotos amb un arc de Sant Martí que feia goig veure’l. I un vaixell vell de fusta, al port, que no vaig poder fotografiar. I una passejada pel centre de la ciutat (més ben poble) que ens va acollir durant una setmana. I el viatge d’una hora cap a l’aeroport, on a la fi vàrem poder veure una mica més d’aquesta illa en la que puc dir que he estat, però no que he conegut. Al menys no suficientment. Espero tornar-hi. És clar.