"La casa sota la sorra" d’EGOS teatre

He estat un parell de setmanes donant voltes pel món i tinc el blog molt, però que molt abandonat. I no és perquè no tingui coses per escriure, és clar que no! No he tingut massa temps o, millor dit, durant uns dies he anteposat altres coses que he cregut (momentàniament) més importants. Intentaré posar-me al dia!

Enguany, la meva excursió (més o menys) anual al teatre ha estat una mescla de casualitat i coincidència. Va ser el dia del llibre (mare meva, casi un mes ja!) i, entre la collita primaveral literària i un sopar bo i divertit, vaig anar a veure aquesta obra de teatre de la que no sabia res. Quasi, quasi sense planejar-lo. I menys mal que hi vaig anar!

“La casa sota la sorra” és una obra d’EGOS teatre, una comèdia, un musical, una història d’aventures, misteri i acció. Mare meva, m’ho vaig passar pipa des del primer moment que va començar fins que va acabar! Vaig gaudir (molt), riure (molt) i viure tota l’obra amb un estrany sentiment contradictori: per una banda, volia que continués per veure què passaria; per l’altra, no volia que acabés mai! Tot un ventall de personatges, números musicals i vestuaris. Tota una història tan trepidant com divertida. Tot un volcà d’energia, sincronització i bones actuacions damunt l’escenari. Tota una història que pareix un puzle les peces del qual van encaixant a poc a poc, com si no res, fins a formar una història completa (i tal vegada complexa?), amena, fascinant, divertida, entretinguda, surrealista, imaginativa i enèrgica. Un autèntic subidón. L’hagués tornada a veure, el mateix endemà. La tornaria a veure, ara mateix.

I aquí teniu el tràiler.