"Midnight in Paris" de Woody Allen

La darrera pel·lícula de Woody Allen és fabulosa. No sé si és la millor que ha fet, però la veritat és que, de les seves darreres que he vist, és una de les que més m’ha agradat.

M’ha agradat tot d’aquesta pel·lícula, des de la caràtula, amb reminiscències de Van Gogh i la seva meravellosa “Nit estrellada” (i que vaig utilitzar una vegada per il·luminar un post molt, molt llunyà), fins als seus actors protagonistes, passant per una història entre romàntica i fantàstica, entre actual i irreal, uns diàlegs inspiradíssims i uns personatges que no deixen de sorprendre.

No sabia de què anava la pel·lícula, només que era de Woody Allen i com es titulava i crec que ha estat precisament aquest desconeixement el que m’ha fet gaudir-la tant com la he gaudida. Un escriptor americà a Paris (no, encara no hi he estat, a Paris!) serveix com a excusa per reflexionar sobre present, passat i futur, sobre la felicitat on i com trobar-la (sóc jo o darrerament tot el que veig i/o llegeix em pareix encaminat a respondre aquestes preguntes?).

Com ja vaig dir un dia per aquí, les pelis de Woody Allen pareixen simples, però realment són molt complexes. Aquesta, a més, és tan divertida com deliciosa.