El cinc

Tinc una televisió antiga, heretada. En el seu moment, no vaig considerar la tele com una cosa prioritària a la casa (i encara avui no la considero) i per això vaig estar alguns mesos sense. Després, vaig heretar aquesta tele i el seu tdt corresponent (per cert, quin negoci això del tdt, no?). La tele està bé, funciona a la perfecció. Només té una pega: és quadrada, així que en aquelles cadenes que emeten en panoràmic (o sigui, totes) sempre me perdo un tros de la imatge. Millor dit: dos trossos, un per cada banda.

No miro massa la tele i quan ho faig normalment estic fent qualque cosa més, per això he tardat bastant de mesos (molts!) en adonar-me que el tdt està boig. Una mica boig. Té obsessió pel número cinc. Sí, pel número 5. Això vol dir que, de vegades, estic mirant una altra cadena i, de cop i volta, se canvia tot sol a la cadena número 5. Ah, aquí hauria de dir que la meva cadena número 5 del tdt no és la que tothom pensaria que està al número 5. No, senyor. Perquè sóc una vaga tecnològica i això de resintonitzar les cadenes me dona molta peresa. I no ho faig. Lo qual és un embull. Però això ja és un altre tema.

A lo que anava: el meu tdt està obsessionat amb el número 5. Quan i com vol, bota al 5 sense previ avis, tallant-me de cop el que sigui que jo estigui mirant en una altra cadena. I no només això: de vegades me’l trobo encès, al número 5 és clar. Se canvia tot sol. S’encén tot sol. I al cinc, sempre al número cinc. I clar, jo em demano... Serà un senyal? Voldrà dir qualque cosa? Hauria de mirar més aquesta cadena (que, ja he dit, no és la que suposaríem)?

A la foto, el número cinc al meu TDT. Un misteri.