Durant un cap de setmana llarg

Si t’agafes el divendres previ a un cap de setmana llarg lliure, aquest se’n torna quasi, quasi unes vacances. I això vaig fer jo. Així, durant un cap de setmana llarg:

He gaudit com una nina sonant música i ballant, ben a prop de la mar.

He tingut un retrobament, tan improvisat com divertit, amb el meu passat cretenc, rememorant temps de vespres estelats i cerveses al balcó, que ara pareixen tan i tan llunyans.

He tornat a una cala que m’encanta, però a la qual feia anys que no hi anava, on (com sempre) hi havia una quantitat de fauna marina ben variada: espàrids, molls de roca, agulles, fadrins, vaques i fins i tot una sípia!

M’ha picat un grumer o vorm o medusa, per primera vegada en la meva vida, en concret un com aquest. I encara tinc la marca al braç.

He rigut molt, moltíssim colant-nos a casa d’una amiga (és “violació de domicili” si dus les claus?) per muntar unes cadires i una tauleta, a mode de regal d’aniversari (muntatge patrocinat per Ikea i pel restaurant xinès “La Suerte”), decorat amb un Aloe vera (de la meva collita, és clar!).

He dinat amb les amigues amb els peus damunt l’arena, gaudint de unes vistes immillorables, i amb banyet a la mar.

He sopat en bikini, a un aniversari amb peixets en blanc i negre, en mig de Ciutat, on el meu regal (aquest llibre) ha estat, curiosament, el més seriós de tots.

He dinat amb els companys de feina, amb els peus damunt la gespa, delícies marines recollides durant dues setmanes a la mar, i amb banys esporàdics a la piscina per combatre els calors estiuencs. I li hem regalat, a la nostra amfitriona, aquest llibre.

He celebrat el 38è aniversari de noces dels meus pares de la millor manera possible per un dia calorós d’agost: a la platja.

Aaaah, l’estiu...

Les fotos, un petit resum d’aquest cap de setmana quasi de vacances.