Reflexionant

Avui m’han passat el següent vídeo, que he trobat realment fascinant.



És una introducció al món de l’Astronomia. Més que una introducció és un intent de cridar l’atenció a la gent sobre aquesta ciència i, més concretament, un intent de fer aquesta ciència atractiva als estudiants.

I, inevitablement, i unit a lo molt que darrerament s’està xerrant d’educació no he pogut evitar pensar em la relació entre la formació acadèmica i les noves tecnologies avui dia. Perquè em pareix al·lucinant que amb la quantitat d’informació, de mitjans, de tecnologies, de possibilitats que avui dia existeixen encara hagi estudiants que no s’enganxin a tot això que és el coneixement. No només això, m’al·lucina que el fracàs escolar sigui tan gran precisament en el moment en el què l’ensenyança és (o pot ser) més atractiva que mai, el benestar social (el que encara queda en meitat d’aquesta crisi sense fi) permet als joves centrar-se en els estudis. On estem fallant? Reben els nostres joves tanta informació que no són capaços de processar-la? Hi ha tantes fonts de coneixement que s’acaben despistant? Com ho hem de fer perquè lis paregui atractiu? O és que simplement tot és pirotècnia, focs artificials, i som incapaços de mostrar-les lo meravellós que és aprendre, lo fascinant que és el coneixement, la màgia de la ciència, de l’art,...?

No ho sé. Només sé que després d’aquest vídeo, me fan ganes fer-me astrònoma o astronauta!

I ja que xerrem d’astronomia, crec que és el moment ideal de recordar la fascinant “Un toque de canela” ja que, com el padrí del protagonista deia la paraula gastrònom conté la paraula astrònom.