De vegades

De vegades necessites molt poc per somriure, per sentir-te feliç.

De vegades només necessites la banda sonora adequada, de fons a la teva vida, durant uns minuts de pacífica soledat a l’habitació d’un hotel d’una ciutat ni massa llunyana ni massa desconeguda.

De vegades només necessites una xocolata amb croissant a una horabaixa no massa freda per una tarda de novembre, però ben reconfortant després d’un llarg dia de reunió.

De vegades només necessites un sopar tranquil i divertit, amb companys de feina i, perquè no?, també amics, ple de rialles, relaxació i bon rotllo.

De vegades sentir aquesta felicitat tranquil·la i plana és tan agradable com sorprenentment dolorosa.

Perquè de vegades, puntualment o de forma més o menys constant, et sents quasi feliç, simplement quasi feliç.

Avui no hi ha foto, però sí banda sonora. No de la que parlava aquí dalt, però sí una altra que puc sentir una i mil vegades sense cansar-me. I que comença precisament així, per als tristament quasi feliços.

Sigueu feliços.

Sense el quasi.