Comença un nou any.
Comença un nou any del qual no sabem res. Un any que segurament serà difícil, en el qual ens continuaran menjant el cap amb lo malament que va tot, amb la quantitat de sacrificis que nosaltres, els treballadors, haurem de fer per salvar el país d’una crisi que no hem provocat. Un any en el qual passaran coses bones i dolentes. En el qual naixerà i morirà gent. En el qual serem feliços i, tal vegada, no tant. En el qual riurem i plorarem. En el qual aprendrem i desaprendrem. En el qual estimarem i ens estimaran (o no). En el qual tirarem cap endavant o retornarem cap enrere.
No sabem què passarà en aquest nou any.
Però és el començament de tot, de tot. De tot un any ple de dies, més llarg de lo habitual (hi haurà 29 de febrer!), un any amb esdeveniments olímpics. Un any que sona molt bé (2012. No sona genial?). Un any nou, totalment nou, tot per nosaltres.
I l’hem de viure. L’hem de viure a tope. Tots i cadascú dels 366 dies que tenim per endavant. Perquè són un regal. Malgrat crisi, problemes de salut, sentimentals o laborals. Viure és sempre un regal. I l’hem de gaudir com a tal.
A la foto, portada (provisional) de la introducció de la meva tesi. Com a metàfora d’un dia com avui i perquè aquest 2012 serà l’any que l’acabaré. I perquè, malgrat acabar-la sembli un final, sé que només és un començament.
Feliç Any Nou!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada