El descans

Hi ha un moment al dia que m’agrada especialment: quan a mig dematí, aturo una estona de fer feina, em vaig a la cuina i bereno. El que els guiris anomenen coffee break, un descans. No sempre puc aturar, i els moments del berenar han canviat (i van canviant) molt, moltíssim en els més de deu anys que faig feina allà però, en els darrers temps, són especialment agradables quan coincideixo amb un company i aprofitem per parlar i parlar.

És un company de despatx, malgrat ell no és molt parlador quan som al despatx. Però en aquest moments de descans, amb la televisió de fons posada a qualque canal de notícies de 24 hores, parlem de lo malament que està el món darrerament, de lo poc que fem per arreglar-lo i de com punyetes pot acabar tot això. Les nostres converses s’han tornat bastant grises, com gris sembla tot el món que ens envolta.

Avui me comentava que havia vist un anunci d’una marca de cotxes que ha fet en Clint Eastwood (al qual adora) per posar-lo al descans del mig temps del partit de la Super Bowl. Per qui no sàpiga exactament què és direm que és un esdeveniment televisiu molt, molt important i que els anuncis que fan durant el seu descans són dels més vistos en tot Estats Units. Quan li he demanat de què anava l’anunci, no m’ha sabut explicar, no m’ha pogut dir exactament el que li havia transmès, simplement m’ha dit “És que aquí ara ja tothom passa de tot. Però després veus a aquest home dient aquestes coses...”. Intrigada, he cercat al youtube l’anunci.

I m’he emocionat.

I he flipat.

I he decidit que havia de compartir-lo.

I he decidit que fins i tot traduiré el text (lliurement), perquè crec que val la pena conèixer-lo.

Podríem canviar Amèrica pel nom del nostre país, del nostre poble o de la nostra pròpia vida.

Perquè som al descans. I la nostra segona part està a punt de començar. Tot el que importa ara és mirar cap endavant i trobar un camí a seguir.

Perquè només necessitem això, només. Només ens ho hem de creure i tirar endavant.

Perquè si no ho fem nosaltres, ningú no ho farà.

Oh, què es de gran en Clint Eastwood!







Som al descans. Els dos equips estan en els seus vestuaris discutint què poden fer per guanyar aquest partit a la segona part.

És el temps de descans també per Amèrica. La gent està sense feina i està patint. I tots ells es pregunten què faran per retornar. I tots estem espantats, perquè no és un lloc.

La gent de Detroit en sap una mica d’això. Quasi ho varen perdre tot. Però tots varen treballar junts i ara la ciutat del motor està lluitant de nou.

He vist moltes èpoques difícils, moltes caigudes durant la meva vida. I moments en els quals no ens enteníem entre nosaltres. De vegades, sembla que em perdut els nostres cors. Quan la boira de la divisió, de la discòrdia i de la culpa fa que sigui difícil veure el que hi ha més enllà.

Però després d’aquestes proves, tots ens vàrem reunir al voltant de lo que era correcte i actuàrem com a un. Perquè això és lo que fem. Trobem un camí a través dels temps difícils i, si no podem trobar un camí, llavors en fem un.

Tot el que importa ara és el que ve. Com podem venir d’enrere? Com ens ajuntem? I, com guanyem?

Detroit ens mostra que es pot fer. I el que és cert per ells, és cert per tot nosaltres.

Aquest país no es pot eliminar amb un sol cop. Ens aixequem de nou amb força i quan ho fem, el món sentirà el rugit dels nostres motors.

Sí, és el temps de descans per Amèrica. I la nostra segona part està a punt de començar.