Vaig llegir sobre aquest llibre anant a un viatge, el vaig comprar tornant del mateix viatge i l'he acabat tot d'una arribar d'un altre viatge. Així i tot, no és un llibre gens viatger, quasi tota l'acció té lloc a Nova York.
Havia llegit coses molt bones sobre aquest llibre i supós que per aixó m'ha decebut una mica. El pitjor és que va arribar un punt que no podia aturar de llegir, que em feia falta sabre què passava amb na Danielle, na Marina i en Julius i amb tots els personatges secundaris que els enrevoltaven. El trio protagonista són de classe alta i la seva principal preocupació és l'èxit, més social que laboral o familiar. Dels tres, la meva favorita és na Danielle, fa feina en una cosa que l'agrada, és independent i pareix que té clar el que vol a la vida. És una dóna forta, però al final es descobreix la seva debilitat: s'enamora de qui no hauria amb tot el que això dur. Na Marina és la filleta guapa d'un famós escriptor, pareix la més perduda però a la fi, com tothom, troba el seu camí. I en Julius, je, je, és el personatge més bohemi, un gai mig loca, bastant pedant per jo que no sap ni qui és ni què vol. És curiós, crec que el llibre no m'agradat massa, però record els personatges amb carinyo! Passen moltes coses en els messos en els que trancorr el llibre, coses marcades de manera molt clara pel 11-S que tant influeix en tots els personatges.
Els secundaris formen una bona colla que complementa als protagonistes la mar de bé. En Ludo un australià que arriba a NY amb ganes de mejar-se el món; Bootie, el cosí de na Marina, per jo el personatge més extravagant i estrany; els pares de na Marina i na Danielle, amb el paper més o manco clau que tenen en la història.
El millor: personatges que canvien, evolucionen casi sense adonar-se'n i, de cop i volta, tot és tan diferent i igual alhora.
El pitjor: m'han parescut una mica pedants tots els personatges, m'ha passat una mica com amb els protas de la peli "Los lunes al sol". Em feien ganes de donar-lis dues bofetades i dir-les: espabilau-vos! Que mentre estau aquí sospirant pel que podríeu ser o fer la vida continua allà defora...
Ahir vaig comprar un llibre nou en el Carrefour, no ho vaig poder evitar, però de butxaca que quan t'has hipotecat no pots fer ja barbaritats. Però crec que abans em llegiré un altre que hi ha per casa... això sí, si els antibiòtics i la faringitis em donen un respir i puc llegir una mica enlloc de dormir com una porqueta al sofà.
