Reflexions per a la tornada

Sé que he escrit una i mil vegades que no tornaria a xerrar sobre Creta. Però no ho puc evitar.

Aquest dies fa un any que vaig partir cap a terres cretenques.

Un any. Ja.

Moltes coses han passat en aquest temps. Els quatre mesos passats per allà han marcat probablement un abans i un després de la meva vida, però em resulta curiós com he canviat jo. No sóc la mateixa que vaig partir cap a Creta, ni sóc la mateixa que era a Creta. És com si els temps pre-cretencs i els temps post-cretencs m’haguessin convertit en una nova jo. Una nova persona que es nega a viure la vida estressant i totalment feina-depenent que vivia abans però que tampoc és la persona serena i tranquil·la que vaig ser allà.

Idó ara, qui sóc?

No ho sé!

Enyoro la meva vida pre-cretenca perquè abans tot estava molt clara feia feina i molta feina. I poc més. Aquella vida tenia les seves coses bones i dolentes, però m’agradava.

Enyoro la meva vida cretenca perquè allà feia el que volia quan jo volia. Crec que va ser durant aquells quatre mesos quan la meva veritable “jo” va sortir d’on fou que estigués amagada.

I què hi ha de la meva vida post-cretenca?

Fa un any que vaig partir. Fa vuit mesos que vaig tornar.

Vuit mesos estranys. Poc més d’un mes de feina i quasi set mesos d’atur. Un atur ple de feines, menjades de cap i intents de tirar cap endavant feines pendents.

I ara, comença una nova època, una nova fase: demà retorn a la feina.

Quatre mesos després d’haver tirat els papers, em tornaré a incorporar a una nova feina, a la meva vella feina.

I què sento?

Res. O res clar.

Per una banda, felicitat, tornar a l’acció, tornar a tenir mil coses al cap, mil feines pendents, mil hores de treball.

Per una altra part, peresa, de tornar a estressar-me, de tornar a discussions, reunions estranyes, responsabilitats no sempre desitjades.

I, en mig de tot això, cap on vaig? Qui sóc?

Ni idea.

Em sent una mica com fa un any: tot comença de zero. Tot el que passi a partir d’ara no té res a veure amb el que ha passat fins ara. Quina por, enfrontar-me a tantes coses noves; quin entusiasme, enfrontar-me a nous reptes.

Mai res serà com abans. Quina peresa començar de zero, quina alegria poder escriure la meva vida de bell nou, a partir de demà.

L’any va començar com una fulla en blanc, plena de coses per escriure. Demà, per jo, tot torna a començar de bell nou. L'any nou començarà un 23 de juliol.

La foto, als jardins de s’Hort des Rei, amb el mòbil. Se m’ha romput la càmera de fotos. Ja ni en tinc això!