La saga Crepuscle

Una amiga diu que l’adolescència és un estat d’ànim cíclic, que va i ve, que torna cada cert temps.

Hi estic totalment d’acord.

I, en aquest moments, puc dir que he tornat a l’adolescència.

Definitivament.

Havia sentit parlar de la saga Crepuscle. I molt. Però no li havia fet massa cas precisament perquè ja fa temps que vaig deixar l’adolescència, almenys teòricament. Però quan un dia vaig veure que feien la primera pel·lícula de la saga per la tele, Crepuscle, vaig pensar en donar-li una oportunitat. I em va enganxar. Un parell de setmanes després, vaig veure la segona pel·lícula, Lluna nova, també per la tele i també em va agradar molt. Així quan l’altre dia una amiga se n’anava al cinema a veure Eclipsi amb la seva filla adolescent, no vaig dubtar ni un segon en anar-hi. I també em va encantar.

M’agrada tot d’aquestes pel·lícules: l’atmosfera, la presentació dels personatges, els actors, com quadren les històries, les dosis justes d’acció i moments tendres. Això sí, jo ja tinc una edat i m’importa un comí si els protagonistes principals estan junts o no o que fan o deixen de fer.

M’agraden les pel·lícules i punt. Fins i tot em va cridar l’atenció l’actriu protagonista, que quan la he vista davant la premsa m’ha semblant bastant tonteta però a les pel•lícules me la crec en el seu paper.

No sóc, ni molt menys una friki-fan de la sèrie (fins i tot he hagut de cercar el nom de cada pel·lícula per Internet perquè no sé quina és quina), almenys no de moment. Perquè, la veritat, ja tinc ganes de veure la següent part. Ah, i qualsevol dia d’aquest em compraré els llibres, perquè si les pelis tenen bona pinta, suposo que els llibres encara seran més interessants. Curiosament, aquesta saga em recorda moltíssim a una altra saga literària Memorias de Idhún, però molt. En ambdues, la protagonista és una jove dividida entre dos móns, el fred i la calor i, malgrat la seva història d’amor és una important part de tota la trama, hi ha molt més que això. La meva gran curiositat i si la saga Crepuscle acabarà com la saga d’Idhún. No m’estranyaria gens.

És genial això de tornar a ser adolescent...