Gaudint

Intento gaudir de tots i cada un dels dies de la meva vida. Intento que la rutina, la falta de rutina, l’estrès, els mals rotllos, les coses i les gents negatives, el cansament i tantes i tantes coses dolentes que ens envolten no puguin amb el meu esperit. Intento ser positiva, somiar, lluitar, treballar dur, somriure. Però, de vegades, de tant en tant, em quedo sense energies. De vegades, en lloc de somriure, sentir-me afortunada de gaudir del plaer de viure, em sento cansada, desganada, apàtica, buida. I em queixo. Em queixo per tot. Em queixo perquè no tinc temps de fer moltes coses que voldria i hauria de fer. Em queixo d’agafar avions i trepitjar aeroports per anar a reunions en soterranis luxosos i avorrits, mentre els altres es pensen que els meus viatges són aventures apassionants. Em queixo de l’excés de feina. Em queixo de l’excés de gent.

Sóc una desagraïda, una ingrata. Tot el temps que perdo queixant-me no l’aprofito per gaudir. Tota l’energia que perdo queixant-me no l’aprofito per lluitar encara més fort. Tota la negativitat que genero amb la meva actitud no l’aprofito per convertir-la en positivitat.

Hi ha tant de món per veure, tant de dies per gaudir, tantes fotos per fer, tantes paraules per escriure, tantes rialles que compartir, tantes abraçades que rebre...

Sóc una afortunada, ho sé. Malgrat de vegades, no sé ben bé perquè, no sé ben bé com, me n’oblido.

A la foto, gaudint del far del Cap de Creus (Girona), un dematí fred i solejat de fa un mes i pico, en el meu darrer viatge per mars catalanes.