De connexions i altres fils invisibles

No és la primera vegada que xerro de connexions, de fils connectors i de desconnexions. I, suposo, tampoc no serà la darrera.

Ja vaig dir en el seu moment que una connexió no implicava ni amor ni amistat. De vegades, una connexió va més enllà i es converteix en qualque cosa més, però on està la línia que separa una connexió d’una amistat o (per què no), d’un enamorament? Com saps que aquella connexió inicial, aquell fil invisible que sobtadament t’uneix a qualcú es transforma en qualque cosa més? Quan es transforma una connexió en amistat o enamorament? És una línia clara i marcada, o subtil i quasi imaginària? Són les connexions bilaterals, és a dir, funcionen en les dues direccions o no sempre és així? I què passa quan no és així? Què hem de fer si ens adonem de què la connexió és unilateral? I com ho sabem això? Com sabem que una connexió és unilateral o doble?

Només són reflexions, res més. Suposo que és per les festes, pel mal temps, per la pluja. Suposo que és perquè penso i penso. Suposo que no és per res en concret. O sí.

La foto és de febrer, a Viena. Perquè hi ha connexions i fils que, malgrat invisibles, són tan forts com a branques d’arbre.