dissabte, 6 d’agost del 2011

Arbrat

Fa uns dies, me’n vaig trobar per un dels carrers habituals pels quals circulo tornant de la feina uns cartells que indicaven que podarien els arbres. Em va cridar l’atenció la paraula que utilitzaven: “arbrat”.

Vaig voler fer-les una foto, però això de fer fotos i conduir és una simultànietat que deixo (quasi) exclusivament quan me trobo per mars cretenques.

Afortunadament, uns dies després, tornant a casa a peu de sopar i fer unes copes, vaig passar per aquest carrer. I malgrat la pluja (o precisament gràcies a ella) me’n vaig sentir inspirada a fer la foto que il·lustra aquesta entrada.

Arbrat.

No és una paraula preciosa?

Arbrat és sinònim d’arbratge. Conjunt d'arbres d'una població, d'un parc, etc.

A la seva vegada, arbratge és sinònim d’arboradura, nom que també se li dona al conjunt de peces on en els vaixells se col·loquen les veles.

Però arbrat en castellà se diu arbolado.

Que, a més de conjunt d’arbres i prèviament feminitzada, forma part de mar arbolada. La mar amb ones de 6 a 9 m (uf!). (Ho veieu? La mar, sempre la mar!).

Però, en català, mar arbolada se diu mar desfeta.

Que és, al cap i a la fi, el que es fa amb els arbres quan es poden: desfer-los.

Que són de fascinants els idiomes!